(A propòsit de la classe del Màster de Formació de Professorat de Català per a Persones Adultes)
A l'hora d'esbrinar els elements que promouen o inhibeixen l'aprenentatge, un dels aspectes importants és el filtre emocional que tenen els aprenents, potser encara més en aprenents adults. Hem parlat de filtre alt o baix segons una combinatòria de tres factors: autoestima, ansietat i motivació.
L'autoestima, vinculada amb la confiança amb un mateix, significa la capacitat per creure's segur, o no, de les pròpies possibilitats i també, molt especialment, amb la percepció que tenim de les expectatives que els altres tenen sobre nosaltres. Això és un aspecte clau per a qualsevol tipus d'aprenentatge, sigui de caràcter cognitiu, motor o social. D'aquesta manera, un aprenent confiat de les seves forces, i que potser anteriorment ha tingut una experiència positiva d'aprenentatge, afronta el nou repte de manera més segura. També un aprenent més o menys segur de si mateix que ha passat una situació negativa, en termes de frustració o decepció per no haver assolit l'aprenentatge que s'esperava, pot encarar un nou repte diferent d'aquell que no n'està tan segur, de les seves possibilitats. En qualsevol cas, però no és determinant i cal posar-lo en solfa amb els altres dos elements esmentats.
Per la seva banda, l'ansietat o tensió emocional significa l'estat d'inquietud davant d'una incertesa. Qualsevol aprenentatge ha d'aportar novetat i significació, però el que és nou, d'entrada, genera dubte, inquietud. L'aprenent que comença de nou un curs, i més encara si és adult, encara la situació amb tot de temences o recances: envers el docent que li pugui tocar, els companys de classe, l'entorn físic de l'aula (on sec? amb qui?), etc. Una elevada ansietat per elements contextuals pot inhibir l'aprenentatge, però també una inquietud massa apressada per aprendre de manera immediata pot fer fracassar moltes expectatives. Serà tasca del professor dosificar aquestes dosis d'inquietud amb molta paciència i mà esquerra.
Finalment, la motivació fa referència al factor o conjunt de factors que han activat la decisió d'emprendre un procés d'aprenentatge més o menys formal (un curs de català o d'anglès, però també un curset cuina, un taller de memòria, etc.). Els experts parlen de dues mo
tivacions, amb una frontera difícil de dibuixar entre totes dues: intrínseca i extrínseca. Òbviament, la desitjable fóra la primera, aquella que surt de la mateixa persona i que no busca o no necessita l'aprovació externa. Almenys en teoria. L'extrínseca pot tenir diverses fonts: familiar (pressió de pares, parella, fills, etc.), social (amics, entorn...), laboral (trobar feina, promocionar dins de la feina, etc.), i altres. En realitat, una alimenta l'altra i no sempre resultaran clares les motivacions últimes (o primeres) que mouen el aprenents a tirar endavant un procés d'aprenentatge, fins i tot els més informals ("aprendre" a deixar de fumar, a perdre pes, a fer esport... Mai no queda clar d'on prové la "pressió").
En resum, la combinació d'una alta autoestima, una baixa o relativa ansietat per aprendre i una motivació intrínseca ajuden en qualsevol procés d'aprenentatge. La combinació i la presència de totes tres. En canvi, la situació contrària no és el millor escenari per aprendre.
Els exemples d'alumnes que treballem a classe, a partir de l'estudi de cas, són paradigmàtics d'això que diem filtre emocional per aprendre.
