Enric Prats

(Post publicado en español en la web de la Revista Educarnos , 9.10.2014) Recentment el diari L'Economiste, del Marroc, publicava una breu ressenya, « Réforme de l'éducation: 15 ans pour rien?» , on posava en discussió els avenços aconseguits per la reforma educativa posada en marxa el 1999 al seu país. Marroc és un país de més de 30 milions d'habitants, amb un règim polític que inicia un procés d'homologació democràtica el 1998, quatre dècades després d'aconseguir la independència política el 1956, quan França va abandonar el seu paper de «protector» i Espanya es va retirar d'alguns dels seus dominis. La reforma declarava el període 2000-2009 com la dècada per a l'educació i la formació, una prioritat nacional de primer nivell només per sota de la integritat territorial. Els seus eixos eren ambiciosos: universalitzar l'educació formal a edats primerenques i millorar la qualitat de l'oferta educativa millorant la formació dels mestres. A nin

(Idees sorgides arran de la intervenció a la taula rodona "L'educació, la fortalesa d'un estat", en el marc de la campanya "El país que volem" , organitzada per l'Assemblea Nacional Catalana; 7 octubre 2014) La inquietud per establir les bases d'un ordre polític diferent a l'actual, tant en l'eix nacional com en l'eix social, es localitza de manera dramàtica quan volem dibuixar com seria el sistema educatiu en un estat independent. La primera constatació és que un suposat canvi d'estatus polític, en la relació amb Espanya, no implicaria d'entrada gaires alteracions de la situació actual. Com diem sovint, l'endemà de la independència serem els mateixos i les mateixes que el dia abans, amb totes les nostres virtuts i defectes. Però acceptant la hipòtesi que s'arribé a un escenari "còmode" per a totes les parts (això és, sense excessives ferides per curar), el panorama no és gaire optimista pel que fa a les possi

(Post publicado en español en la web de  Educarnos. Revista Educativa ) Fa algunes setmanes es va donar a conèixer l'informe The Efficiency Index , promogut per la GEMS Foundation i signat pels investigadors Peter Dolton, Oscar Marcerano-Gutiérrez i Adam Still, i afavorit per l'omnipresent Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), organisme que agrupa les economies més riques del planeta. Aquest informe ve a llançar una altra pedra contra el que podríem anomenar autonomia educativa, que no és més que la capacitat del sistema educatiu de rendir comptes a si mateix, i dirigeix ​​les seves amenaces cap al professorat i les aules, sempre en nom de l'eficiència, per descomptat en clau econòmica. Els seus fonaments són coneguts: prenem una variable dependent (a falta d'altres, els resultats acadèmics dels estudiants) i la posem en relació amb dues suposades variables independents (no per casualitat, el sou de professors i les ràtios d'al

(A propòsit de la classe del Màster de Formació de Professorat de Català per a Persones Adultes) A l'hora d'esbrinar els elements que promouen o inhibeixen l'aprenentatge, un dels aspectes importants és el filtre emocional que tenen els aprenents, potser encara més en aprenents adults. Hem parlat de filtre alt o baix segons una combinatòria de tres factors: autoestima, ansietat i motivació. L'autoestima, vinculada amb la confiança amb un mateix, significa la capacitat per creure's segur, o no, de les pròpies possibilitats i també, molt especialment, amb la percepció que tenim de les expectatives que els altres tenen sobre nosaltres. Això és un aspecte clau per a qualsevol tipus d'aprenentatge, sigui de caràcter cognitiu, motor o social. D'aquesta manera, un aprenent confiat de les seves forces, i que potser anteriorment ha tingut una experiència positiva d'aprenentatge, afronta el nou repte de manera més segura. També un aprenent més o menys se