"M'han adoctrinat per treballar, i no m'han educat per viure"

(A propòsit de l'acte sobre expectatives del professorat, organitzat per la Fundació Bofill el 29 de gener, i del Seminari sobre Cultures Docents, del Màster de Psicopedagogia de la UB)

Aquesta va ser la frase expressada per un assistent, presentat com a sociòleg, a l'acte de la Fundació Bofill: "A l'escola, em van adoctrinar per treballar, i no em van educar per viure". Mieke von Houtte, de la Universitat de Gant, va presentar els resultats de recerques que, entre altres aspectes, remarquen la connexió entre la composició de la classe, les creences del professorat i els resultats acadèmics. Un dels punts clau, per suposat, és la formació del professorat, on vaig incidir en la necessitat de pensar sobre els resultats i quina mena de resultats esperem dels nois i noies, i sobretot en el fet que ens hem de moure més per evidències i menys per conviccions i creences, base dels estereotips.
Precisament, en un Seminari del Màster de Psicopedagogia de la Universitat de Barcelona, sobre les cultures docents del professorat, es va insistir sobre com pot incidir la dinàmica interna dels claustres en la resolució de determinats fenòmens complexos, com ara el tractament de la diversitat cultural. El context laboral i la cultura docent determina, de manera important, la manera com s'aborden problemàtiques que no tenen una via única de solució. No és el mateix, per exemple, que el debat sobre la restricció del vel es produeixi en un claustre marcat per l'individualisme del professorat, que en un on la col·laboració sigui la pauta de conducta habitual. Per suposat, en claustres "balcanitzats", per seguir la terminologia de Hargreaves, o en aquells que funcionen per pura inèrcia induïda, el fenomen  té altres maneres de ser abordat. Un claustre de professorat d'una escola pot ser com un cúmul de fulles caigudes d'un arbre: sovint s'assequen i se les endú el vent; però si la pluja i el fang les compacta, el vent no hi té res a fer.
La frase recollida en el títol complementa una intervenció d'una mestra en l'acte de la Fundació Bofill, quan va expressar la necessitat de reforçar la tutoria i vigilar la petjada que el professorat deixa en els alumnes (la "marca"), un aspecte que també va remarcar un altre assistent a l'acte, director d'escola, quan insistia sobre la importància de la proximitat (l'estimació pels infants i joves) i la professionalitat dels docents. I tanquem el cercle.
La funció de l'escola, les seves finalitats, no es poden deslligar de la dinàmica interna dels claustres.  Adoctrinar per treballar és la solució fàcil de professionals que no miren més enllà del curt termini, com polítics que només pensen en les següents eleccions. Educar per viure, en canvi, és una fita que només és possible quan hi ha un projecte compartit entre professorat que s'ho creu i que en gaudeix.

Share:

0 comentarios