Un nyap pedagògic i un fracàs polític

La denegació, per part del Ministeri espanyol d'Educació, de l'ajut de 6.000 euros per a famílies que volien escola en castellà és el cúmul dels despropòsits que van començar amb el nomenament del ministre Wert i la posterior aprovació de la "seva" llei, la LOMCE, fornejada a les cavernes de la FAES ("La fórmula Wert per garantir l'escolarització en castellà en centres privats s'estavella: tres peticions i totes tres, errònies" Elisabet Escriche, Diari Ara).


Una llei d'educació ha de mirar de recollir les necessitats de la societat, analitzar les tendències del context propi i de fora, buscar totes les complicitats necessàries en el sector, i posar les bases mínimes per tal que el col·lectiu de professionals que s’hi dediquen ho facin amb confiança i seguretat. La LOMCE no ha complert d’aquestes condicions i una mostra la tenim en el tema que ocupa la notícia d’avui.
Aquest despropòsit reflecteix una elevada incompetència pedagògica i és una mostra d’un fracàs polític. El nyap pedagògic de la llei i d’aquesta mesura va ser abastament denunciat pel sector. Així, per exemple, un decret normatiu no pot establir que la presència de la llengua ha de tenir una “proporció raonable” en l’escolarització. A més de generar incertesa i inseguretat, llença el missatge que les decisions en educació són arbitràries i sense fonament. La proporció raonable no pot penjar d'una percepció subjetiva. D'altra banda, l'assignació de 6.000 euros pel cost de la plaça pública tampoc es fonamentava en cap estudi rigorós, si ens atenem a les estadístiques oficials del Ministeri. A més, la meticulosa precisió del decret sobre la necessitat que l'escola que triï la família ha d'oferir el castellà com a llengua vehicular mira més a un model lingüístic poc real, que no es correspon amb el que tenim per aquí. Segurament, a hores d’ara, les famílies a qui se’ls ha denegat l’ajut deuen estar maleint els óssos de qui els ha assessorat en aquesta aventura.
Però aquesta norma mostra sobretot el fracàs d’un model pedagògic segregador i uniformista, allunyat de la realitat del país, una realitat que ha estat integradora i plural però que la llei ha volgut liquidar amb una proposta que dóna l’esquena als resultats demostrats en les tres darreres dècades. No sabem si darrera d’aquestes decisions tenim incompetents o fracassats.
El cert és que l’educació no es mereix ni un dia més tenir uns responsables polítics amb una talla intel·lectual i moral tan minsa. La LOMCE va ser una ocasió perduda per avançar en un model lingüístic d'acord amb les necessitats actuals d'una societat oberta però que no pot abandonar el seu objectiu d'acollir tothom. En dues paraules, la norma ha estat un nyap i un fracàs absolut.

Share:

0 comentarios