Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2015

Cap a una integració de primària i secundària bàsica?

(A propòsit de la classe de Pedagogia Internacional sobre les estructures dels sistemes educatius).

Tradicionalment, França, Alemanya i Anglaterra han estat els models de referència, pel que fa a l'organització o estructura en etapes dels sistemes educatius. A més, són els països que han estat més estudiats en educació comparada des de la dècada de 1930 (vegeu imatge). La influència colonial hi va tenir una influència important, sens dubte, en la proliferació de sistemes educatius arreu del planeta, que volien imitar la realitat social i cultural de la metròpoli.
En concret, el model de separació entre primària i secundària, amb totes les opcions possibles, s'ha anat imposant i les possibles variants cal buscar-les en les edats d'inici i final de cada una de les etapes.
Tant a França, amb una primària que comença als 6 anys i acaba als 11, o en el model anglès, que comença als 5 anys i acaba als 11 (i amb proves diagnòstiques intermèdies), com també en el cas d'Alemany…

Mirar el veïns: la pedagogia comparada

(A propòsit de l'assignatura Pedagogia Internacional, sobre els informes internacionals i la pressió mediàtica. Fragment del meu llibre L'educació, una qüestió d'estat, Barcelona, Publicacions i Edicions UB, p. 17-18).

En els darrers anys, la pedagogia comparada, disciplina que semblava reservada a un grup d’iniciats universitaris, ha vingut a omplir les planes dels diaris i a ocupar els comentaris de carrer. La proliferació, i posterior amplificació mediàtica, dels estudis internacionals sobre l’estat de l’educació al món ha provocat que una determinada «opinió pública», o publicada, hagi començat a demanar explicacions a les autoritats sobre els suposats pobres resultats acadèmics i els productes mediocres de l’escola, exhibits i passejats com la causa dels mals de la societat, tot bastint una lògica perversa que oblida que tenim els infants que tenim perquè els adults som com som. En paraules molt més ben escrites d’un clàssic de la pedagogia comparada: «l’educació és co…

Continguts renovats per a lleis rígides

(Article publicat al diari Ara, 4 febrer 2015)

L’actualització i renovació dels continguts escolars ha de ser acollit com una bona notícia. Lluny dels que opinen que el sistema educatiu és una entelèquia estàtica i immòbil, la revisió permanent dels programes educatius segons les necessitats de cada moment demostra el dinamisme del sistema i hauria de ser catalogada com una pràctica normal.
L’actual modificació, però, ve obligada pels requeriments d’una nova llei, la LOMCE, que ja hem tingut ocasió de valorar com a retrògrada, tècnicament mal feta, que respon a tendències pedagògiques caducades i contrària als anhels del conjunt de la comunitat educativa. Amb tot, ara toca mirar si la proposta presentada per l’administració catalana ajudarà a millorar l’escola, en termes d’augmentar l’èxit escolar, i si ens acostarà una mica més als sistemes europeus de referència. En aquest sentit, l’administració ha hagut d’actuar amb presses, empesa per uns terminis que no convidaven a la reflexió acu…