Cap a una integració de primària i secundària bàsica?

(A propòsit de la classe de Pedagogia Internacional sobre les estructures dels sistemes educatius).

García Garrido, JL, Sistemas educativos de hoy, 1993.
Tradicionalment, França, Alemanya i Anglaterra han estat els models de referència, pel que fa a l'organització o estructura en etapes dels sistemes educatius. A més, són els països que han estat més estudiats en educació comparada des de la dècada de 1930 (vegeu imatge). La influència colonial hi va tenir una influència important, sens dubte, en la proliferació de sistemes educatius arreu del planeta, que volien imitar la realitat social i cultural de la metròpoli.
En concret, el model de separació entre primària i secundària, amb totes les opcions possibles, s'ha anat imposant i les possibles variants cal buscar-les en les edats d'inici i final de cada una de les etapes.
Tant a França, amb una primària que comença als 6 anys i acaba als 11, o en el model anglès, que comença als 5 anys i acaba als 11 (i amb proves diagnòstiques intermèdies), com també en el cas d'Alemanya, que finalitza la primària als 10 anys, s'entén que aquesta etapa té un sentit propi, normalment de caràcter propeudèutic, sempre pensant en la secundària com a destinació ineludible dels alumnes. Aquest final d'etapa tenia tot el sentit en una societat industrial, de divisió clara del treball entre manuals, intel·lectuals i dirigents, que demanava una escala formativa ajustada a aquell sistema. La democratització i universalització de l'escolarització, però, ha vingut a modificar aquests postulats.
Les coses han començat a moure's des dels països nòrdics, que han apostat per una estructura simple (single structure) que integra en una sola etapa la primària (ISCED1) i la secundària bàsica (ISCED2, equivalent a la nostra ESO). La realitat social i educativa és ben diferent i no és admissible una comparació directa, sense filtres, però les referències a tot el que ve del nord són constants.
En realitat, la influència s'ha estés i altres països han modificat també la seva estructura educativa, com Croàcia, Bulgària, Eslovènia, Eslovàquia, Hongria o Txèquia, curiosament països que han hagut de partir de zero en la configuració de la seva educació després de l'ensulsiada soviètica (podeu consultar el document de referència d'Eurydice).
Podem parlar, doncs, que caminen cap a una integració de primària (ISCED1) i secundària bàsica (ISCED2) en una sola etapa? Quins serien els avantatges i els inconvenients d'aquesta mesura? Hem de pensar en una formació de professorat unificada? Seria un pas en la línia d'harmonitzar els sistemes europeus d'educació bàsica (després del procés de Bolonya)?

Share:

0 comentarios