Passa al contingut principal

Continguts renovats per a lleis rígides

(Article publicat al diari Ara, 4 febrer 2015)

L’actualització i renovació dels continguts escolars ha de ser acollit com una bona notícia. Lluny dels que opinen que el sistema educatiu és una entelèquia estàtica i immòbil, la revisió permanent dels programes educatius segons les necessitats de cada moment demostra el dinamisme del sistema i hauria de ser catalogada com una pràctica normal.
L’actual modificació, però, ve obligada pels requeriments d’una nova llei, la LOMCE, que ja hem tingut ocasió de valorar com a retrògrada, tècnicament mal feta, que respon a tendències pedagògiques caducades i contrària als anhels del conjunt de la comunitat educativa. Amb tot, ara toca mirar si la proposta presentada per l’administració catalana ajudarà a millorar l’escola, en termes d’augmentar l’èxit escolar, i si ens acostarà una mica més als sistemes europeus de referència.
En aquest sentit, l’administració ha hagut d’actuar amb presses, empesa per uns terminis que no convidaven a la reflexió acurada, amb l’inconvenient obligat de situar-se en un marc legislatiu totalment indiferent als corrents actuals en arquitectura curricular, però amb l’avantatge de treballar amb uns plantejaments que ja es venien emprant aquí des de fa anys.
De fet, el currículum per competències és el marc de referència per als programes educatius més avançats. Tot i les crítiques rebudes, aquest model resulta més atractiu, inclusiu i eficient que els plans d’estudis limitats a una llista de continguts que els nois i noies havien de limitar-se a repetir. En aquests nous programes, l’alumne ha de demostrar que sap fer coses amb les coses que ha après, i no se’l valora per l’acumulació o quantitat de coneixements sinó per la densitat i qualitat d’aquests coneixements.
En concret, les recomanacions internacionals insisteixen a intensificar la dedicació, que no vol dir només augmentar les hores, en matemàtiques i ciències, a més de fer més present l’anglès en altres matèries o àrees curriculars. Pel que fa a les matemàtiques, segons el darrer informe europeu sobre aquesta àrea, el sistema educatiu espanyol només hi destina un 10% en les etapes obligatòries, la dada més baixa del continent, lluny del 17,3% de França o del 16,9% de Portugal. Amb la proposta actual se superarà abastament aquell percentatge i es podrà situar per sobre del 15%, però el repte serà millorar les metodologies d’aula.
El mateix que passa amb l’anglès. La seva presència més contundent en altres matèries, de manera que es puguin seguir classes de biologia o geografia en aquesta llengua, comença a ser fins i tot una exigència de moltes famílies que les escoles han d’entomar com poden, ara més que s’acosta el període de matriculació.
Tot plegat obligarà a universalitzar les metodologies col·laboratives i les eines digitals, per fer més atractiu i alhora més exigent el treball a classe, i una transformació important en els sistemes de seguiment i avaluació dels alumnes. Un canvi d’aquestes característiques reclama unes ràtios més raonables i flexibles, que permetin treballar en grups petits, més adequats a les contingències de cada moment, i que puguin reforçar la funció tutorial, especialment a secundària, per personalitzar i adaptar els currículums a les necessitats, estils i capacitats dels alumnes.

Però el nou currículum demanarà també canvis profunds en les polítiques de professorat, no només amb més inversió en formació, sinó sobretot una organització més flexible i que promogui una cultura docent més cooperativa.

Entrades populars d'aquest blog

L'Escola Importa

El maestro como metáfora y las metáforas del maestro

[fragmentos de Teorizando en Educación... UOC, 2015]

No es sencillo, para propios ni extraños, entender esa tarea tan ordinaria pero al tiempo tan particular como es la de preocuparse para que otros aprendan, crezcan, se ilustren o como quiera llamarse a la finalidad de lo que se busca en la escuela. No es sencillo por muchas razones que no vienen al caso, desde el mismo hecho que su cotidianeidad se nos ha naturalizado, consubstancial al paisaje, considerándolo ya una figura sin la cual no sería pensable nuestra sociedad (al mismo nivel que no nos imaginamos nuestra existencia sin médicos o no diré sin abogados), hasta la constatación de que hoy más que nunca esa tarea ha alcanzado un elevado nivel de sofisticación comparable a la de otras profesiones que no admiten discusión en su necesaria especialización.

Todo el mundo opina sobre educación, como del fútbol, y esa opinionitis termina por generar la sensación de que debe esa tarea es fácil, al alcance de cualquiera, y se somete al …

¿Lecturas obligatorias o lecturas prohibidas?

Dejo el enlace a una noticia en el blog "Magisterio", sobre hábito lector y la necesidad de lecturas obligatorias en la educación básica.
Mi posición: ¿por qué no pensar en lecturas "prohibidas"? A lo mejor, se despierta la curiosidad por lo
prohibido y reclutamos algún nuevo lector o lectora.

 [enlace aquí]