L'educació: entre la filantropia i el negoci

Icona de Freepik de Flaticon, amb llicència
Creative Commons BY 3.0 (CC BY 3.0)
La frontera entre filantropia i negoci és molt fina. Diumenge passat es va donar a conèixer el Global Teacher Prize que, amb 1 milió de dòlars, vol premiar el "millor" mestre del món. El premi va ser convocat fa tot just un any i l'alta dotació del premi va fer aflorar una munió de candidats arreu del planeta. La dotació corre a càrrec de la Varkey Foundation, que presideix l'inexorable Bill Clinton, promoguda per Sunny Varkey, conegut empresari indi, instal·lat a Dubai i fundador de GEMS Education, que registra més de 50 escoles arreu del món, sobretot a Orient Mitjà, Àfrica i Àsia. Una dada interessant: Sunney Varkey consta al número 949 a Forbes, la llista dels personatges més rics del món, amb una fortuna declarada de 2.100 milions de dòlars, i interessos empresarials al món de la salut i de la construcció. Semblaria que la fortuna inicial provindria "també" d'una herència deixada pel pare, que ell va saber incrementar amb el negoci de les escoles, però que no s'ha lliurat de crítiques.
Més enllà (o potser no) de la situació personal del fundador i de les motivacions reals del premi, és natural que un premi d'aquestes proporcions desperti molta expectativa i una interessant polèmica a les xarxes socials, sobretot perquè ja ha rebut l'apel·latiu de Premi Nobel de l'Educació. No anem bé. Els motius de la polèmica són variats: la intenció del premi (gens clara, com diem); la composició del jurat (ara en parlem) i la guanyadora d'aquesta primera edició.
La llista del que s'anomena "Acadèmia", el jurat del premi, està farcida d'empresaris de l'educació, comunicadors, algun professor universitari, alguna celebrity (Kevin Spacey i Esperanza Spalding), i molts promotors privats, com ara representants de la Fundació de Bill Gates, i el contrapoder en la formació de mestres, les organitzacions Teach for All o Teach First, marques blanques de Teach for America, entitat que actualment forma el 40% del professorat a Estats Units, al marge de les universitats, avalada per les grans potències econòmiques (novament la Fundació Bill and Melinda Gates, entre les més destacades), i amb el vistiplau dels governs dels dos colors a Estats Units, republicans primer i ara els demòcrates.
Com no podia ser d'una altra manera, entre els finalistes del premi trobem molts empresaris de l'educació als seus respectius països, antics mestres en l'inici de les seves carreres, i amb interessos comercials gens amagats. En realitat, la guanyadora d'aquesta primera edició, la Nancie Atwell (entrevista al diari Ara), coneguda educadora a Nova Anglaterra (USA) explica que donarà el premi al Center for Teaching and Learning, escola privada (charter school) de secundària bàsica (8è grau, el nostre 2n d'ESO), que va crear ella mateixa a Maine el 1990. L'interès pedagògic de la seva escola és indubtable: classes petites (el que curiosament critica l'OCDE), un pla d'estudis centrat en la recerca i sobretot un interessant programa de formació de mestres, ja que es presenta com una demonstration school, una mena de lloc de formació i pràctiques per a futurs mestres. Precisament, aquest és el tipus de formació que també impulsa Teach for America: captació d'estudiants universitaris talentosos en àrees diverses i formació molt intensa en poques setmanes.
Complementant el lliurament del premi, la Varkey Foundation ha organitzat aquests dies a Dubai la tercera edició del Global Education and Skill Forum, una mena de Davos (la trobada mundial d'empresaris a Suïssa de cada gener), on ha reunit el més granat del sector, que busca la col·laboració privat-públic en educació. Sempre sota invitació.
En resum, el negoci de l'educació comença a mostrar-se d'una manera gens dissimulada i, com dèiem, es fa difícil saber quan acaba la filantropia i quan comença el negoci, o a l'inrevés.

Share:

0 comentarios