Les tres C: Competències, Confiança i Compromís

(A propòsit de la conferència presentada a la XIII Jornada Anual de la Xarxa de Competències Bàsiques, Institut Bellvitge, L'Hospitalet de Llobregat)

Extret de Wikipèdia: http://en.wikipedia.org/wiki/William_Shakespeare
Ningú està en condicions de negar que William Shakespeare va excel·lir en el seu camp d'actuació. En paraules d'ara, Shakespeare va ser un dramaturg competent. Les seves obres tenien un alt nivell tècnic i van saber recollir la condició humana. Harold Bloom, crític literari també competent en el seu terreny i no exempt de polèmica (potser per haver excel·lit també com a crític), explica que podem llegir (o escoltar) Shakespeare de dues maneres: la primera, "submergir-se en el text" i permetre que s'expandeixi cap a "qualsevol context que es presenti com a pertinent"; la segona, que anomena el "Shakespeare francès", parteix d'una "posició política completament pròpia, ben allunyada de les obres de Shakespeare" per fer-ne una lectura actual.
Podríem dir que en educació pot passar el mateix, segons les ulleres que fem servir per mirar l'educació. Una mirada desconfiada i carregada d'intencionalitat partidista no busca millorar l'educació sinó posar-la al servei de determinats interessos electorals i anul·la per complet qualsevol possibilitat de demanar el compromís dels professionals. Sens dubte, l'equació confiança i compromís són inseparables en educació: sense confiança dels poders públics no hi pot haver compromís dels professionals. Una llei d'educació feta a esquenes i a contracor de la comunitat educativa no és la millor garantia d'èxit per al conjunt del sistema.
Però el mateix passa a petita escala, a nivell de centre educatiu. Una de les condicions sobre les que s'ha d'assentar un treball per competències és la col·laboració entre l'equip docent. Aquesta col·laboració exigeix confiança mútua entre els professionals i també suport per part de les famílies, que necessàriament han de compartir el projecte educatiu. Un claustre enfrontat o, en el millor dels casos, farcit d'individualitats no és tampoc l'escenari adequat per tirar endavant processos de millora i d'innovació educativa.
La decisió d'educar per competències significa apostar per la incertesa, amb una gran dosi de risc, ateses les circumstàncies actuals de l'ensenyament: pressió pels resultats, retallades a tort i a dret, i pèrdua de suport d'una bona part de la classe política.
De tota manera, l'alternativa no deixa de ser també perillosa i l'immobilisme s'acaba pagant molt car.

Interès i informació política dels joves

(Fragment de la memòria de la recerca QD2.0: Nadius digitals i qualitat democràtica, 2014)

La recerca ha localitzat quatre grups d’alumnes després de creuar l’interès per la política i el grau d’informació sobre política.
Grup A. Poc informats i poc interessats en política: alumnes que consulten poc o molt esporàdicament informació política i que tenen un coneixement escàs o nul dels programes de partits polítics i que mostren poc o gens interès per la política; també inclou els que han mostrat indiferència per la política i afirmen estar poc informats (31%).
Grup B. Poc informats però interessats per la política: alumnes que consulten poc o esporàdicament informació política amb un coneixement escàs dels programes dels partits, però que afirmen tenir interès per la política (15%).
Grup C. Informats i poc interessats en política: alumnes que consulten sovint (setmanalment o diàriament) la informació política o que coneixen els programes dels partits polítics, però que no tenen interès per la política (34%).
Grup D. Informats i interessats per la política: alumnes que s'informen molt sovint de política, que coneixen els programes dels partits polítics i que tenen un interès alt per la política (20%).

Per tant, un terç de la mostra expressa interès per la política (35%) i més de la meitat expressa que n’està informat (54%). El contrast és interessant perquè una de les conclusions és que més coneixement i més interès en temes polítics implica més desconfiança per la política. En general, la política genera molta més indignació que rebuig, i la recerca ha trobat que el sentiment de «rebuig» i de «passotisme» és independent del grau d'interès o d'informació sobre política. Per suposat, la desconfiança, la indignació i el rebuig són mes elevades cap als polítics.

NOTA: Investigació duta a terme amb un ajut en el marc de la convocatòria dels projectes de recerca en l’àmbit de la qualitat democràtica (ref. 2013 DEMOC 00015). Generalitat de Catalunya. Departament de Governació i Relacions Institucionals. Programa de Qualitat Democràtica