Les tres C: Competències, Confiança i Compromís

(A propòsit de la conferència presentada a la XIII Jornada Anual de la Xarxa de Competències Bàsiques, Institut Bellvitge, L'Hospitalet de Llobregat)

Extret de Wikipèdia: http://en.wikipedia.org/wiki/William_Shakespeare
Ningú està en condicions de negar que William Shakespeare va excel·lir en el seu camp d'actuació. En paraules d'ara, Shakespeare va ser un dramaturg competent. Les seves obres tenien un alt nivell tècnic i van saber recollir la condició humana. Harold Bloom, crític literari també competent en el seu terreny i no exempt de polèmica (potser per haver excel·lit també com a crític), explica que podem llegir (o escoltar) Shakespeare de dues maneres: la primera, "submergir-se en el text" i permetre que s'expandeixi cap a "qualsevol context que es presenti com a pertinent"; la segona, que anomena el "Shakespeare francès", parteix d'una "posició política completament pròpia, ben allunyada de les obres de Shakespeare" per fer-ne una lectura actual.
Podríem dir que en educació pot passar el mateix, segons les ulleres que fem servir per mirar l'educació. Una mirada desconfiada i carregada d'intencionalitat partidista no busca millorar l'educació sinó posar-la al servei de determinats interessos electorals i anul·la per complet qualsevol possibilitat de demanar el compromís dels professionals. Sens dubte, l'equació confiança i compromís són inseparables en educació: sense confiança dels poders públics no hi pot haver compromís dels professionals. Una llei d'educació feta a esquenes i a contracor de la comunitat educativa no és la millor garantia d'èxit per al conjunt del sistema.
Però el mateix passa a petita escala, a nivell de centre educatiu. Una de les condicions sobre les que s'ha d'assentar un treball per competències és la col·laboració entre l'equip docent. Aquesta col·laboració exigeix confiança mútua entre els professionals i també suport per part de les famílies, que necessàriament han de compartir el projecte educatiu. Un claustre enfrontat o, en el millor dels casos, farcit d'individualitats no és tampoc l'escenari adequat per tirar endavant processos de millora i d'innovació educativa.
La decisió d'educar per competències significa apostar per la incertesa, amb una gran dosi de risc, ateses les circumstàncies actuals de l'ensenyament: pressió pels resultats, retallades a tort i a dret, i pèrdua de suport d'una bona part de la classe política.
De tota manera, l'alternativa no deixa de ser també perillosa i l'immobilisme s'acaba pagant molt car.

Share:

1 comentarios