 |
| ansioliticos.com |
La llei de Bush, No
Child Left Behind (NCLB), buscava incidir més en el sistema públic escolar
amb l’aplicació de mesures gerencials i poc pedagògiques, centrades en la
privatització del model. Aquest procés ha beneficiat directament a grans
corporacions i fundacions suposadament filantròpiques i ha fet créixer els
guanys empresarials de Pearson, que detecta l’exclusiva de les avaluacions
d’alumnes, professors i centres. L’operació és rodona: elaborem proves externes
(que venem als poders públics); dissenyem plans d’estudis comuns i obligatoris
i produïm els corresponents materials i llibres de text; avaluem els alumnes,
el professorat i els centres amb les proves externes. La peça que pot fallar en
tot aquest entramat és el professorat: si es posa a favor, quedarà ben avaluat;
si es posa de punta, caldrà prendre-hi mesures. El docent, com a còmplice o com
a rèmora. "Dispareu al mestre", que diu Jaume Funes.
Com és obvi, no és una campanya per eliminar el docent,
sempre que no es posi en contra, sinó d’acaparar al màxim el negoci
de l’aprenentatge i la formació. La definició d’unes competències bàsiques
formen part d’aquest conjunt d’iniciatives, culminada amb la instauració de
proves de nivell, a l’estil de les que ja funcionen per avaluar el domini de
llengües. Amb l’establiment d’estàndards s’obre la porta a la proliferació
d’actors de tota mena disposats a oferir la màxima rendibilitat en termes
d’aprofitament dels aprenentatges. No cal docents preparats; només materials
ben elaborats. També els cursos massius per Internet contribueixen a diluir el
paper del docent.
Per suposat, aquestes ingerències dels poders polítics i
financers en la formació i, en concret, en l’escola només produir fuites cap a
solucions externes al sistema públic (charter
schools) i al propi sistema escolar (homeschooling).
Falta molt poc perquè també aquí ens veiem immersos en aquestes dinàmiques. Hi
restarem atents.
