El docent, una rèmora

ansioliticos.com
L’aprovació d’una nova llei educativa a Estats Units permet dur a terme un seguit de reflexions sobre el sistema, sobre l’escola i sobre el professorat. La tensió social i corporativa produïda a Estats Units des de l’aprovació de la llei anterior, de 2003, signada per George W. Bush, situava el docent en el centre del tauler. També protagonista de moltes recerques acadèmiques sobre el seu rendiment i els efectes en els resultats escolars dels alumnes, el professorat veia qüestionada constantment la seva tasca. Situat en el centre de l’huracà, el docent seria la clau de volta per reformar el sistema, situat en una crisi profunda i sense precedents, segons els crítics. Per resoldre-ho, res millor que instaurar mecanismes de control per avaluar-ne el rendiment i aplicar-hi les mesures corresponents. Si calgués, amb l’acomiadament com a solució definitiva per als més dolents. S’instal·lava una perillosa dicotomia, bons i dolents, que es correspondria amb uns rànquings d’escoles, altament desitjats per les famílies, sempre segons els reformadors crítics.
La llei de Bush, No Child Left Behind (NCLB), buscava incidir més en el sistema públic escolar amb l’aplicació de mesures gerencials i poc pedagògiques, centrades en la privatització del model. Aquest procés ha beneficiat directament a grans corporacions i fundacions suposadament filantròpiques i ha fet créixer els guanys empresarials de Pearson, que detecta l’exclusiva de les avaluacions d’alumnes, professors i centres. L’operació és rodona: elaborem proves externes (que venem als poders públics); dissenyem plans d’estudis comuns i obligatoris i produïm els corresponents materials i llibres de text; avaluem els alumnes, el professorat i els centres amb les proves externes. La peça que pot fallar en tot aquest entramat és el professorat: si es posa a favor, quedarà ben avaluat; si es posa de punta, caldrà prendre-hi mesures. El docent, com a còmplice o com a rèmora. "Dispareu al mestre", que diu Jaume Funes.
Com és obvi, no és una campanya per eliminar el docent, sempre que no es posi en contra, sinó d’acaparar al màxim el negoci de l’aprenentatge i la formació. La definició d’unes competències bàsiques formen part d’aquest conjunt d’iniciatives, culminada amb la instauració de proves de nivell, a l’estil de les que ja funcionen per avaluar el domini de llengües. Amb l’establiment d’estàndards s’obre la porta a la proliferació d’actors de tota mena disposats a oferir la màxima rendibilitat en termes d’aprofitament dels aprenentatges. No cal docents preparats; només materials ben elaborats. També els cursos massius per Internet contribueixen a diluir el paper del docent.

Per suposat, aquestes ingerències dels poders polítics i financers en la formació i, en concret, en l’escola només produir fuites cap a solucions externes al sistema públic (charter schools) i al propi sistema escolar (homeschooling). Falta molt poc perquè també aquí ens veiem immersos en aquestes dinàmiques. Hi restarem atents.

Share:

1 comentarios