Setmana de rebombori a la meva AMPA pel tema de les llengües a l’escola, tot i que no crec que sigui exclusiu de la meva escola. I no és ben bé per les llengües en general, sinó per l’anglès de manera molt particular. Per suposat, el nivell d’anglès dels fills i filles és un neguit generalitzat entre pares i mares, on m’incloc. S’hi juguen el futur, diem. Deu ser més o menys cert.
En aquest debat, interfereixen diverses preocupacions: sobre el domini de l’anglès, lingüístic i didàctic, per part del professorat; sobre la capacitat de maniobra de l’escola per operar els canvis necessaris i bastir un projecte lingüístic ben potent; sobre la més que probable desatenció d’altres àrees; etc.
Com passa sempre en aquests casos, tothom aporta la seva solució: extraescolars, intercanvis, estades fora. És interessant observar, igual que passa amb el futbol, com cadascú és capaç de definir la millor alineació. Tothom pot opinar sobre educació i això està bé, però l’aprenentatge és un assumpte cer…