Enric Prats

Setmana de rebombori a la meva AMPA pel tema de les llengües a l’escola, tot i que no crec que sigui exclusiu de la meva escola. I no és ben bé per les llengües en general, sinó per l’anglès de manera molt particular. Per suposat, el nivell d’anglès dels fills i filles és un neguit generalitzat entre pares i mares, on m’incloc. S’hi juguen el futur, diem. Deu ser més o menys cert. En aquest debat, interfereixen diverses preocupacions: sobre el domini de l’anglès, lingüístic i didàctic, per part del professorat; sobre la capacitat de maniobra de l’escola per operar els canvis necessaris i bastir un projecte lingüístic ben potent; sobre la més que probable desatenció d’altres àrees; etc. Com passa sempre en aquests casos, tothom aporta la seva solució: extraescolars, intercanvis, estades fora. És interessant observar, igual que passa amb el futbol, com cadascú és capaç de definir la millor alineació. Tothom pot opinar sobre educació i això està bé, però l’aprenentatge és un assumpte

L’inici de la setmana que tanquem va ser un anar-i-venir de noms per ocupar la cadira d’Ensenyament. El nou govern que dibuixava en un primer moment la premsa deixava aquesta cadira buida i males llengües ho atribuïen a la falta de candidats (potser menys de candidates) per ocupar una de les tasques més feixugues de govern, juntament amb salut. Finalment, el nom de la persona encarregada no va ser cap novetat. El nomenament d’una persona que no prové, ni professionalment ni acadèmicament, del mateix àmbit que haurà de governar sempre m’ha semblat sorprenent, comprensible i arriscat alhora. Respondre a quotes de partit, de gènere i segurament de territori no és la millor targeta de presentació, però el temps dirà la seva i ara es tracta d’albirar per on aniran les coses. La tasca de la consellera, com la de gairebé tot el nou govern, no es pot deslligar de la situació complexa, curiosa i interessant que estem vivint en el terreny polític. Apunto alguns escenaris de futur immediat. P