Aprendre de Lletres: literatura i pedagogia

(Inici del meu llibre Aprendre de Lletres: literatura i pedagogia, vides paral·leles, amb pròleg de Rafael Vallbona i epíleg de Conrad Vilanou)

 «De cop i volta li vingueren ganes d’escriure. 
Prou diuen que Eros estima l’oci i que per a l’oci ha nascut, 
però en aquell punt de la crisi 
l’excitació d’aquell home tocat d’amor 
cercava una sortida en l’expressió literària. 
El motiu li era gairebé indiferent.»

Thomas Mann, La mort a Venècia


No cal cap motiu aparent per educar, com no n’hi ha per escriure, segons deia Thomas Mann per referir-se al seu artista decadent. Fer créixer l’altre és una acció inseparable de la condició humana, que s’aconsegueix per la via educativa o la literària, segons com es miri, perquè l’una i l’altra ens empenyen. Si més no, aquest acostuma a ser-ne el resultat, a voltes sense voler-ho. Ja ho deia Nabokov, a qui no li agradava gaire l’obra de Mann: la bona literatura, a més de narració i màgia, conté una lliçó. L’educació té molt de ficció, com la novel·la té molt de pedagogia, i aquestes existències paral·leles es creuaran constantment al llarg de les pàgines que vénen a continuació. Si la literatura té el filòleg, l’educació té el pedagog, oficis de crítica i observació. I aquest és un llibre de pedagogia, de teoria de l’educació, sense cap intenció de crítica literària o de reflexió filològica. Al llarg de deu capítols es duen a terme mirades a l’educació des de prismes diferents amb les ulleres que proporciona la perspectiva del lector aficionat. La literatura com a excusa, sense més pretensions.

(més info: http://www.publicacions.ub.edu/ficha.aspx?cod=08480)

Share:

0 comentarios