Passa al contingut principal

Aprendre de Lletres: literatura i pedagogia

(Inici del meu llibre Aprendre de Lletres: literatura i pedagogia, vides paral·leles, amb pròleg de Rafael Vallbona i epíleg de Conrad Vilanou)

 «De cop i volta li vingueren ganes d’escriure. 
Prou diuen que Eros estima l’oci i que per a l’oci ha nascut, 
però en aquell punt de la crisi 
l’excitació d’aquell home tocat d’amor 
cercava una sortida en l’expressió literària. 
El motiu li era gairebé indiferent.»

Thomas Mann, La mort a Venècia


No cal cap motiu aparent per educar, com no n’hi ha per escriure, segons deia Thomas Mann per referir-se al seu artista decadent. Fer créixer l’altre és una acció inseparable de la condició humana, que s’aconsegueix per la via educativa o la literària, segons com es miri, perquè l’una i l’altra ens empenyen. Si més no, aquest acostuma a ser-ne el resultat, a voltes sense voler-ho. Ja ho deia Nabokov, a qui no li agradava gaire l’obra de Mann: la bona literatura, a més de narració i màgia, conté una lliçó. L’educació té molt de ficció, com la novel·la té molt de pedagogia, i aquestes existències paral·leles es creuaran constantment al llarg de les pàgines que vénen a continuació. Si la literatura té el filòleg, l’educació té el pedagog, oficis de crítica i observació. I aquest és un llibre de pedagogia, de teoria de l’educació, sense cap intenció de crítica literària o de reflexió filològica. Al llarg de deu capítols es duen a terme mirades a l’educació des de prismes diferents amb les ulleres que proporciona la perspectiva del lector aficionat. La literatura com a excusa, sense més pretensions.

(més info: http://www.publicacions.ub.edu/ficha.aspx?cod=08480)

Entrades populars d'aquest blog

L'Escola Importa

El maestro como metáfora y las metáforas del maestro

[fragmentos de Teorizando en Educación... UOC, 2015]

No es sencillo, para propios ni extraños, entender esa tarea tan ordinaria pero al tiempo tan particular como es la de preocuparse para que otros aprendan, crezcan, se ilustren o como quiera llamarse a la finalidad de lo que se busca en la escuela. No es sencillo por muchas razones que no vienen al caso, desde el mismo hecho que su cotidianeidad se nos ha naturalizado, consubstancial al paisaje, considerándolo ya una figura sin la cual no sería pensable nuestra sociedad (al mismo nivel que no nos imaginamos nuestra existencia sin médicos o no diré sin abogados), hasta la constatación de que hoy más que nunca esa tarea ha alcanzado un elevado nivel de sofisticación comparable a la de otras profesiones que no admiten discusión en su necesaria especialización.

Todo el mundo opina sobre educación, como del fútbol, y esa opinionitis termina por generar la sensación de que debe esa tarea es fácil, al alcance de cualquiera, y se somete al …

¿Lecturas obligatorias o lecturas prohibidas?

Dejo el enlace a una noticia en el blog "Magisterio", sobre hábito lector y la necesidad de lecturas obligatorias en la educación básica.
Mi posición: ¿por qué no pensar en lecturas "prohibidas"? A lo mejor, se despierta la curiosidad por lo
prohibido y reclutamos algún nuevo lector o lectora.

 [enlace aquí]